Caravana de Riures - Infància refugiada

Equilibristes a LíbanLocalització:

Jordània, Iraq, Líban i Grècia

 

Inici / Final:

03/2015 - 12/2018

 

Amb l'objectiu de contribuir a la millora de la situació emocional de la infància iraquiana, siriana, afganesa i palestina, refugiada a Jordania, a Líbano, a Iraq, i inclús a Grècia, es duran a terme cada any un mínim de 8 accions d'unes tres setmanes de duració cadascuna fonamentades en el desenvolupament d'espectacles i tallers.

Les expedicions se centraran per una banda en la realització de gires d'espectacles còmics fonamentats en dinàmiques de circ i pallasso/a. Per altra banda, es duran a terme tallers d'expressió corporal i comunicació, així com també de relaxació per a treballadors i voluntaris de les contraparts que atenen als nens i nenes i a les seves famílies en centres familiars i comunitaris.

Dues accions es duran a terme al Kurdistan iraquià (Erbil i Duhok), dues a Líban (Trípoli, Bekaa, Beirut, Tiro i Sidón), i unes altres dues al nord de Jordània (camps de Ciber City, King Abdullah, Za'atari). Finalment, dues accions es realitzaran també a Grècia.

 

Context: 

Des de la invasió dels EUA a l'Iraq el 2003, milers de famílies iraquianes van fugir del país buscant refugi als països veïns. A Jordània, la majoria viu a les zones més pobres de l'Est d'Amman, la capital. Segons les dades registrades per la UNHCR, a Jordània hi ha aproximadament 465.000 iraquians. La gran majoria viu en zones urbanes, amb escàs suport comunitari i vivint en situacions de pobresa a causa de la impossibilitat d'accedir a ingressos, ja que no tenen el dret a treballar. A Líban la situació és molt complexa a causa del gran volum de refugiats que aquest país ha acollit, i que aconsegueix una ràtio del 20% de la població total; aproximadament ja hi ha més d'1 milió de refugiats acollits per una població de poc més de 4 milions de persones. A l'Iraq, als refugiats de Síria se sumen els desplaçats interns produïts pel propi conflicte intern arribant ja 3,3 milions de persones. També hi ha refugiats afganesos repartits per diferents països de Pròxim Orient i Orient Mitjà, dels quals un nombre important està a la zona oriental d'Iran. A Turquia al 2015 es va arribar a la xifra de 2,5 milions de refugiats acollits i a Grècia s'ha arribat gairebé als 200 mil refugiats.

Com a col·lectiu, de forma general, pateixen una limitació d'accés als recursos que els impedeix realitzar una vida amb normalitat, havent de viure sempre amb l'estigma de ser refugiat, fet que influeix en la precarització de la seva vida quotidiana i els fa estar necessitats d'atenció per part d'estaments oficials i d'Agències de les Nacions Unides per poder cobrir les seves necessitats bàsiques i poder viure amb dignitat.

Segons UNICEF, el 26% de la població iraquiana refugiada és menor de 15 anys, que és una quantitat important de població a la qual acollir a les escoles Jordanes des que al 2007 el govern jordà permetés el seu accés en elles als refugiats iraquians. Malgrat aquest signe de normalitat particular de Jordània, els refugiats xoquen amb multitud de dificultats per assumir aquest procés, a causa de la sobrecàrrega a les escoles i a l'elevat cost econòmic que comporta el desenvolupament d'un curs escolar, per a moltes famílies inassumible. El preu de l'educació provoca que molts nens/as hagin de treballar en tasques informals per aportar ingressos a la seva casa per poder pagar l'escola i molts, directament, han d'abandonar l'escola i treballar per ajudar a mantenir la família. Aquesta pressió a Líban genera molta tensió entre la comunitat libanesa i la refugiada, ja que allà per cada quatre habitants hi ha un refugiat i l'economia del país no pot sostenir una demanda de servei públic tan gran i sobtada.

Segons un estudi realitzat per Unity Circle Project (2008), les experiències viscudes per exemple pels nens i nenes sirians tenen sempre alguna relació amb la vivència de la defunció de familiars, així com segrestos i actituds de violència. Al costat d'això, s'uneixen emocions vinculades a la incertesa, la sensació d'impotència de no haver pogut protegir als seus familiars durant la guerra, pèrdua de llaços vincles comunitaris, avorriment i falta d'espais i moments de recreació, pobresa, inestabilitat familiar amb relacions sensibles a separacions, tristesa i inestabilitat. Aquests factors podrien traslladar-se perfectament a la població siriana o afganesa.

És llavors en aquest marc, davant l'escassetat de temps i espais de recreació, i la por a exposar-se en espais públics a causa del seu estatus jurídic i l'elevat cost per accedir a aquests espais/activitats, on adquireix sentit que PSF vulgui oferir aquests espais de recreació per als nens. Un espai de diversió i oci, d'interacció amb altres infants, amb la finalitat de donar-los suport emocional mitjançant l'estímul d'emocions positives per interactuar en els seus processos de resiliència i afavorir la seva recuperació emocional i psicològica.

 

Objectiu General: 

Contribuir a la millora de la situació emocional de la infància refugiada a Pròxim Orient.

 

Activitats: 

8 gires d'espectacles de varietat de circ, pallasses i pallassos d'1h de durada cadascun, realitzades durant períodes d'aproximadament entre 20 i 25 dies en els quals es realitzen uns 20 espectacles que arriben a 5.000 nens i nenes en una gira. En cada gira participen 3 o 4 artistes professionals que actuen com a voluntaris donant el seu catxet artístic.

 

Finançament: 

Pallassos Sense Fronteres - Fons Propis
Agència Catalana de Cooperació i Desenvolupament - Generalitat de Catalunya
Ajuntament de Barcelona
Vols ajudar-nos a finançar aquest projecte? Posa't en contacte amb nosaltres!