{"id":1932,"date":"2025-04-28T09:39:12","date_gmt":"2025-04-28T09:39:12","guid":{"rendered":"https:\/\/clowns.org\/la-meva-primera-expedicio\/"},"modified":"2025-05-05T11:28:42","modified_gmt":"2025-05-05T11:28:42","slug":"la-meva-primera-expedicio","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clowns.org\/ca\/la-meva-primera-expedicio\/","title":{"rendered":"LA MEVA PRIMERA EXPEDICI\u00d3"},"content":{"rendered":"\n

Pallassos Sense Fronteres a Bangladesh, camps de Refugiats de la Comunitat Rohingya<\/strong><\/p>\n\n

En aquest article, l’artista Maite Esteban explica la seva primera experi\u00e8ncia com a artista en una expedici\u00f3 amb Pallassos Sense Fronteres, realitzada a inicis d’aquest any 2025. La uni\u00f3 amb els companys, les expectatives que tenia, la reacci\u00f3 dels espectadors, i tota una infinitat de sentiments regirats que li han ensenyat, alhora que emocionat. <\/p>\n\n

\u2014<\/p>\n\n

Transitar una expedici\u00f3 de Pallassos Sense Fronteres et col\u00b7loca i empeny a examinar-te i establir un r\u00edgid i harmoni\u00f3s ordre de prioritats. Vires la teva visi\u00f3 cap a aquest altre costat al qual no pertanyem, per\u00f2 del qual som part. Aixeques la mirada dels metres quadrats que t’envolten i semblen esbiaixadament descriure el m\u00f3n. <\/em><\/p>\n\n

I mires\u2026 Miras amb atenci\u00f3 cap a on vas, cap a on aquesta realitat existeix de manejar no sols real, sin\u00f3 categ\u00f2rica, aclaparantment categ\u00f2rica.<\/em><\/p>\n\n

Immediatament has de comen\u00e7ar a desprendre’t de pensaments, preocupacions, pesessis del teu dia a dia, i sobretot, deixes d’esperar que les coses succeeixin. Actives els teus 5 sentits darrere d’aquest dest\u00ed. Revises les teves eines, els teus coneixements. Fas un sed\u00e0s exhaustiu del que portar\u00e0s i el que deixar\u00e0s fora de la teva maleta f\u00edsica i mental. Una maleta que mentre la fas, reflecteix tamb\u00e9 tot all\u00f2 que has de deixar a Espanya sobre mi mateixa. En aquesta, la meva primera expedici\u00f3 amb Pallassos sense Fronteres, ho vaig comprovar. <\/em><\/p>\n\n

Sota la premissa que la defineix, aparentment simplista, \u201cfarem xous perqu\u00e8 els nens i nenes riguin\u201d comences a descobrir i desgranar el profund, vital i revolucionari de l’assumpte.<\/em><\/p>\n\n

Vam ser a Bangladesh, als camps de refugiats de la comunitat Rohingya, amb Donald, Marina i Foncu. Vaig tenir la fortuna de viatjar amb el dream team, tot cal dir-ho. <\/em><\/p>\n\n

\u00c9s dif\u00edcil resumir en un solo escrit tota l’experi\u00e8ncia i sobretot el sentir que an\u00e0vem experimentant des de les primeres converses, planificaci\u00f3, idees i estrat\u00e8gies que se’ns anaven ocorrent durant les setmanes pr\u00e8vies al viatge. L’arribada i primeres actuacions, les relacions que an\u00e0vem forjant amb els locals, el grau de connexi\u00f3 i entesa amb els monitors i monitores amb els quals compartim cada dia tant en els xous com en els tallers\u2026 I per descomptat, el p\u00fablic. <\/em><\/p>\n\n

El factor hum\u00e0 en el grup crec que va ser el motor i manxa d’aquesta expedici\u00f3. \u00c9rem 4, per\u00f2 funcionem com 1. Capa\u00e7os d’exposar sense vergonya ni embuts les nostres fortaleses i febleses, per a aix\u00ed oferir i donar el millor de cadascun. Sostenir-nos i donar-nos suport quan era necessari. Ajustant-nos i llegint cada dia qu\u00e8, on i com pod\u00edem millorar aquesta amalgama. <\/em><\/p>\n\n

Una vegada en el terreny, calia ser efica\u00e7os, tenir les coses clares i saber el que cadascun ha de fer. <\/em><\/p>\n\n

Era poc el temps per a reaccionar, reestructurar i executar moltes vegades, i la confian\u00e7a que ten\u00edem en l’altre ens va generar gran seguretat. Amb poques paraules i molta acci\u00f3, tot es feia. <\/em><\/p>\n\n

Per\u00f2 tornant a l’important, el primordial, basti\u00f3 de PSF i al que vam ser\u2026 \u201cfarem xous perqu\u00e8 els nens i nenes riguin\u201d.<\/em><\/p>\n\n

Per qu\u00e8 \u00e9s tan important?<\/em><\/p>\n\n

Perqu\u00e8 fa 30 anys que pallassos i pallasses visiten rec\u00f2ndits llocs d’aquest m\u00f3n amb aquest prop\u00f2sit?<\/em><\/p>\n\n

Al meu entendre, perqu\u00e8 fa falta. Perqu\u00e8 quan la teva realitat \u00e9s tan aclaparadora que no pots pensar en molt m\u00e9s que viure un dia m\u00e9s, deixes de riure. <\/em><\/p>\n\n

El riure \u00e9s una arma de construcci\u00f3 massiva. A nivell neuronal, el <\/em> riure actiu el cervell, estimula els m\u00fasculs i els \u00f2rgans, i allibera subst\u00e0ncies qu\u00edmiques que generen benestar i sensaci\u00f3 de felicitat. A nivell social, ajuda a la socialitzaci\u00f3 i a estr\u00e8nyer lla\u00e7os. <\/em><\/p>\n\n

El riure t\u00e9 un component que \u00e9s perenne, que perdura i es repeteix.<\/em><\/p>\n\n

Tal com afirma Paula Castro, Psic\u00f2loga del Servei de Psiquiatria de l’Hospital Universitari Astral<\/em>, \u201cquan un riu, experimenta una sensaci\u00f3 d’alegria que sol romandre en el cos per una estona. \u00c9s molt com\u00fa que despr\u00e9s de riure’ns a riallades, ens quedi el somriure dibuixat en el rostre, a pesar que l’episodi divertit hagi acabat. Tamb\u00e9 \u00e9s freq\u00fcent que un riure dispari noves riallades, lligades a la mateixa situaci\u00f3, pel solo fet de recordar el motiu que va disparar el riure\u201d.<\/em><\/p>\n\n

Nosaltres, en cada funci\u00f3, pod\u00edem comprovar de manera f\u00e0ctica aquests conceptes. Quan arrib\u00e0vem a la zona d’actuaci\u00f3, solia estar ja la gent esperant, distant. L’expectativa era relativa, ja que molts no havien vist cap espectacle. Era m\u00e9s una mescla de curiositat i desconfian\u00e7a. Curiositat i desconfian\u00e7a que variava en grau i motiu segons provingu\u00e9s d’un nen o nena, una dona o un home adult. <\/em><\/p>\n\n

Per\u00f2 sempre, sempre, eren all\u00ed. Omplint el lloc per tots costats. Es percebia que hi havia gran inter\u00e8s i ganes que alguna cosa pass\u00e9s. Tota una comunitat volent veure que anaven a fer aquests 4 vestits tan rar. <\/em><\/p>\n\n

I comen\u00e7aven a passar coses. Coses que els interpel\u00b7laven, que sorprenien, generaven preguntes. Coses que no havien vist mai i coses que els feien riure. Aqu\u00ed estava la m\u00e0gia, aqu\u00ed comen\u00e7ava tot. <\/em><\/p>\n\n

El riure com a acte col\u00b7lectiu prenia for\u00e7a i magnitud en aquest context que traspassava el racional i l\u00f2gic. Tots i totes experimentant una sensaci\u00f3 de benestar, de comuna uni\u00f3. Aix\u00f2 \u00e9s gl\u00f2ria. <\/em><\/p>\n\n

En acabar els xous, aquesta dist\u00e0ncia que hi havia en arribar, aquesta desconfian\u00e7a o por, havia desaparegut. Ara tot era bull\u00edcia, alegria i moviment. Les mirades havien canviat i els cossos s’havien relaxat. Nens i nenes amuntegats al nostre voltant volent allargar aquesta sensaci\u00f3 i vincle que <\/em>hav\u00edem creat durant la funci\u00f3. Volien tocar-nos, mirar-nos m\u00fatuament als ulls. Que per un segon, els vei\u00e9ssim a ells\u2026 <\/em><\/p>\n\n

El riure \u00e9s un canvi radical que perdura en el temps. Aquest \u00e9s el seu poder. <\/em><\/p>\n\n

Mait\u00e9, Bangladesh 2025.<\/p>\n\n

\"\"<\/figure>\n\n
\"\"<\/figure>\n\n
\"\"<\/figure>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Pallassos Sense Fronteres a Bangladesh, camps de Refugiats de la Comunitat Rohingya En aquest article, l’artista Maite Esteban explica la seva primera experi\u00e8ncia com a artista en una expedici\u00f3 amb Pallassos Sense Fronteres, realitzada a inicis d’aquest any 2025. La uni\u00f3 amb els companys, les expectatives que tenia, la reacci\u00f3 dels espectadors, i tota una […]<\/p>\n","protected":false},"author":2,"featured_media":1851,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"_acf_changed":false,"footnotes":""},"categories":[29],"tags":[],"class_list":["post-1932","post","type-post","status-publish","format-standard","has-post-thumbnail","hentry","category-expedicions"],"acf":[],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1932","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/2"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=1932"}],"version-history":[{"count":0,"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/1932\/revisions"}],"wp:featuredmedia":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media\/1851"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=1932"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=1932"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/clowns.org\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=1932"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}