{"id":1934,"date":"2025-03-05T12:37:24","date_gmt":"2025-03-05T12:37:24","guid":{"rendered":"https:\/\/clowns.org\/30-anys-pallassos-sense-fronteres\/"},"modified":"2025-05-05T11:49:57","modified_gmt":"2025-05-05T11:49:57","slug":"30-anys-pallassos-sense-fronteres","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/clowns.org\/ca\/30-anys-pallassos-sense-fronteres\/","title":{"rendered":"30 ANYS – PALLASSOS SENSE FRONTERES"},"content":{"rendered":"\n

Pallassos Sense Fronteres: un projecte de bojos…, de pallassos, malabaristes, equilibristes, trapezistes, mags, titellaires, ballarins, m\u00fasics…, artistes de l’ef\u00edmer art de carrer, de les festes populars i de passar la gorra. Va n\u00e9ixer gr\u00e0cies a la iniciativa dels nens i mestres de la Escola Projecte<\/em>, on la meva germana treballava com a infermera. En aquells temps, l’escola estava especialitzada en nens amb hemof\u00edlia. <\/p>\n\n

Durant el menjar de Nadal de 1992, a casa dels meus pares, vaig rebre una trucada dels nens d’aquest centre, proposant-me fer un espectacle en un camp de refugiats prop d’It\u00e0lia, com a part d’una festa per a demanar la pau en la guerra dels Balcans que acabava de comen\u00e7ar. Em van contar que en el camp hi havia un mestre de la seva escola i que estaven en contacte amb moltes altres escoles del m\u00f3n a trav\u00e9s d’una nova t\u00e8cnica que consistia a transmetre informaci\u00f3 des d’una computadora per mitj\u00e0 de la l\u00ednia telef\u00f2nica \u2014la telem\u00e0tica\u2014, i que tenien els diners per a pagar el combustible, els peatges de les autopistes i tota la log\u00edstica per a fer possible l’espectacle. En una visita a l’escola acordem del sortir de Barcelona un 23 de febrer. <\/p>\n\n

Juntament amb la meva companya Montserrat Trias Mu\u00f1oz i el nostre fill de 14 anys, Blai, vam rec\u00f3rrer els 1260 quil\u00f2metres que separen Barcelona de la pen\u00ednsula d’\u00cdstria, i el 26 de febrer, abans de l’hora d’esmorzar, est\u00e0vem representant Clovni<\/em>, un espectacle de carrer en el pallasso es llan\u00e7ava des d’una torre de 12 metres d’altura a un got d’aigua. Amb aquest espectacle, en aquest moment, recorr\u00edem festivals de teatre de carrer per Europa i Am\u00e8rica del Nord. El resultat va ser aclaparador; acabada la funci\u00f3, es van suspendre els torns de menjar, el lliurament de cartes es va fer de manera conjunta i les diferents fam\u00edlies enfrontades per la guerra van riure juntes fins a plorar de totes les provocacions del pallasso.<\/strong> <\/p>\n\n

Feia temps que el meu bon amic Vicen\u00e7 Fisas Armengol, gran estudi\u00f3s de conflictes armats i processos de pau, em parlava dels nens que es trobaven en el camps de refugiats, buscant desesperadament la seva inf\u00e0ncia, i de l’\u00fatil que seria que un pallasso pogu\u00e9s visitar-los. Dels seus llavis va sorgir per primera vegada el nom de Pallassos Sense Fronteres<\/strong> (PSF). <\/p>\n\n

Totalment impactats, tornem a Barcelona amb la ferma convicci\u00f3 que hav\u00edem d’intentar-ho de nou. Al maig de 1993, travessem la frontera iugoslava amb els malabaristes Boni & Caroli a la recerca dels camps de refugiats en la zona de Varazdin, aquesta vegada sense cap mena de suport. Les sensacions i emocions del primer viatge es van repetir; el que est\u00e0vem fent era molt \u00fatil i no v\u00e8iem marxa enrere. En el llarg viatge de retorn, la idea de crear una forma d’organitzaci\u00f3 va comen\u00e7ar a gestar-se. Durant una parada per a carregar gasolina en una \u00e0rea de servei de l’autopista francesa, Montserrat Trias va pujar a la camioneta amb un tovall\u00f3 de paper en la qual havia dibuixat un pallasso amb esparadraps en els ulls, la bola del m\u00f3n com a nas i un gran cor com a boca. Ja ten\u00edem un logo. <\/strong>Far\u00edem pins i samarretes i els portar\u00edem en els nostres espectacles: \u00abVenim dels camps de refugiats de Iugosl\u00e0via i volem tornar all\u00ed, els nens ens esperen, i ens podeu ajudar\u00bb. <\/p>\n\n

El 23 de juny de 1993, en l’oficina de Josep Maria Soc\u00edas Humbert al carrer Roger de Ll\u00faria de Barcelona, es va crear l’associaci\u00f3 amb amics del barri, col\u00b7legues de professi\u00f3 i membres d’entitats pacifistes. Muntem la seu a casa de Pepe Perea i Victoria Plana. Montserrat Sol\u00e9 i Rosa Argelagosvan assumir la secretaria, i llancem una crida que va generar vuit expedicions aquest mateix any, autofinan\u00e7ades pels propis artistes. <\/p>\n\n

El temps passa. S’han realitzat milers d’espectacles en camps de refugiats a causa de causes b\u00e8l\u00b7liques i desastres naturals, centenars d’artistes han participat de manera completament generosa i altruista en aquesta hist\u00f2ria, convertint el riure en un cant de pau i resili\u00e8ncia<\/strong>. A vegades em pregunto com ho hem aconseguit. Som artistes, per descomptat, volem viure del nostre treball, per\u00f2 ens alimenta el riure del p\u00fablic, els ulls brillants a punt de plorar de riure. En el cas de les expedicions de PSF, la utilitat d’aquesta manera d’expressi\u00f3 esc\u00e8nica aconsegueix el seu m\u00e0xim nivell. Tots els artistes fem art; quan el nostre art millora la vida i el pensament de les persones, el diem cultura: \u00e9s el que succeeix. Com deia Joan Brossa (supporter<\/em> de PSF): \u00abConec la utilitat de l’in\u00fatil i tinc la riquesa de no voler ser ric\u00bb. <\/strong><\/p>\n\n

Hi ha un abans i un despr\u00e9s per a un artista que participa en els projectes de PSF. En una expedici\u00f3, dones molt, per\u00f2 aprens molt m\u00e9s. A casa, ens canvio la manera d’entendre el m\u00f3n. Infinites gr\u00e0cies a tots els que han ajudat en aquesta magn\u00edfica aventura de bojos i l’han compartit! <\/p>\n\n

Quan la realitat pinta e cel de negre, la riallada generosa d’agra\u00efment d’aquells que no tenen res ho pinta de colors.<\/strong><\/p>\n\n

<\/p>\n\n

Tortell Poltrona<\/em><\/strong><\/p>\n\n

Pr\u00f2leg Llibre \u201cRiures i Emocions: els viatges de Pallassos Sense Fronteres (1993-2022)\u201d<\/em><\/p>\n\n

\n