Etiòpia acull més de 100.000 persones refugiades a la regió de Beninshangul-Gumuz, a tocar de la frontera amb el Sudan. Fam, conflictes armats i desplaçaments forçats marquen el dia a dia de milers de famílies que busquen protecció i dignitat.
L’equip format per Diana Pla, Moisès Queralt, Pau Segalés i Albert Grau “Denguito” ha viatjat fins a Assosa per portar espectacles de clown, música i circ als camps d’Ura, Tsore, Sherkole i Bambasi. Durant 12 dies han dut a terme 14 actuacions, arribant a prop de 23.000 infants i oferint suport emocional, espais de joc i moments de respir enmig de la incertesa.
Albert Grau “Denguito” ens explica com ho han viscut.
““Estoy realmente fascinado con la gente que he encontrado en Etiopía. Les miras y ves su parte noble, caminan rectos, con dignidad. Pero lo más sorprendente, lo que me tiene enamorado, es la sonrisa etíope. Es el reflejo del alma de un país tremendamente hermoso, tanto, que su belleza se refleja en la expresión de las personas” ” (Pepe Rubianes – “Me voy”)
Sempre havia volgut anar a Etiòpia. És un país que em desperta curiositat i com a seguidor d’en Pepe Rubianes, sempre havia somiat en conèixer d’aprop la “sonrisa etíope”.
Del 27 d’octubre al 7 de novembre un equip de Pallassos Sense Fronteres hem viatjat a Assosa. Concretament, a la regió de Beninshangul-Gumuz, al costat de la frontera amb Sudan per actuar als camps de refugiats d’Ura, Tsore, Sherkole i Bambasi, on hi viuen més de 100.000 persones refugiades que fugen d’anys de guerres, fam i pobresa. De la injustícia i l’oblit.
En 12 dies hem fet 14 actuacions i hem arribat a gairebé 23.000 infants, adults i gent gran.
Àfrica t’ensenya a valorar la dignitat humana. A Assosa, una població de 20.000 habitants, hi hem conegut l’autèntica solidaritat. Son simpàtics, justos i hospitalaris. No hi ha problemes de convivència entre locals i refugiats, ni conflictes religiosos.
Organitzat per Pallassos Sense Fronteres i UNHCR, amb el recolzament de l’ Ajuntament de Barcelona, un equip d’artistes format per la Diana Pla, el Moisès Queralt, el Pau Segalés i jo mateix, l’Albert Grau “Denguito”, ens hem desplaçat fins a Assosa per donar suport emocional a través del riure i l’humor als nens i nenes del Sudan. Perquè el riure no té fronteres, perquè tothom té dret al riure, perquè el riure és patrimoni de la humanitat.
“Ia Paié Iapaipapa, Ia Paié Iapaipá! Ayenguele ayenguele ayenguele Iá!” cantava la pallassa Solina (Diana Pla) al final de cada espectacle. Els nens i les nenes ho repetien meravellats, fent sonar una sola veu de felicitat i agraïment sincer.
Autenticitat i gratitud: això és el que hem rebut en tots els camps de refugiats on hem ofert els nostres espectacles de circ, màgia, música, cançons i esperit Pallasso Sense Fronteres al 100%.
Arribàvem als camps envoltats de milers de mirades curioses i expectants. La rebuda sempre era amb un silenci respectuós abans de començar. Preguntes a l’aire com “Qui son? D’on venen? Que faran?”. Marcàvem un gran cercle al terra, deixàvem els instruments al mig i el públic s’ajuntava al voltant.
Iniciem el ritual. Ens canviem i maquillem davant del públic. Ajuntem energies amb una abraçada còmplice i… Comença l’actuació!
Una cançó de benvinguda, una trompeta i una patacada de cul a terra! Ai! Plora el Denguito i sonen les primeres rialles. Després, el joc s’allibera i ja no s’atura, esclata el festival. Aplaudiments i ritmes panxuts amb el Moi, màgies increïbles amb el Pau, acrobàcies i balls amb la Diana, monocicle i malabars… I més cançons per acabar ballant tots junts. És una festa total, la celebració dels Pallassos Sense Fronteres a Etiòpia.
Tots riem de les mateixes coses, tots ens emocionem i tots necessitem el riure per viure. Som iguals i som diferents, la diferència ens apropa i ens fa millors persones. I, sobretot, ens proporciona un món mes divertit.
““África te da la oportunidad de volver a ser niño, de sorprenderte. Y eso es lo más maravilloso que te puede pasar en la vida” (Pepe Rubianes).
Em vull quedar sempre allà. No vull perdre ni un instant del que he viscut. Vull conservar per sempre la terra vermella, les mirades i els somriures del Sudan.
No els podem oblidar.
Gràcies a Pallassos Sense Fronteres i a UNHCR per l’oportunitat, per continuar lluitant per fer un món millor, més just i alegre per tots.
Gràcies Diana, Moi i Pau. Companys de viatge, pallassos i gent meravellosa.
Gràcies Shikur Aminu, el millor conductor.
Gràcies ACNUR Etiòpia pel treball i el recolzament.
Gràcies al personal de l’Hotel Bamboo Paradise per la hospitalitat y el bon humor.
Gràcies, Pepe Rubianes, per la inspiració.
Gràcias, amics d’Assosa.
Escrit per Albert Grau Mateu “Denguito” el 19 de novembre del 2025.
