Milers de persones han fugit del conflicte al Sudan en els últims anys, escapant d’una guerra interna que ha provocat més d’11 milions de persones desplaçades i una crisi alimentària de gran magnitud. Hem estat a Egipte, concretament al Caire, de la mà d’ACNUR, acompanyant la infància desplaçada del Sudan i les seves famílies.
Anna Montserrat “Xicana” i Marcelo González han estat els artistes voluntaris que han aportat el seu art del clown per alleugerir el dolor i crear espais de joc i rialles per a tots aquests infants. Ens ho expliquen amb les seves pròpies paraules.
Actualment, a Egipte hi viuen més d’un milió de persones refugiades i sol·licitants d’asil, la majoria procedents del conflicte al Sudan. Amb aquesta expedició, hem pogut constatar les importants dificultats que afronta aquesta població per accedir al mercat laboral, als serveis bàsics i als drets socials.
La feina d’ACNUR al Caire ens ha semblat fonamental, especialment en l’àmbit del registre, la protecció i l’atenció sanitària. Tot i això, l’organització travessa una greu crisi de finançament que ha obligat a reduir serveis essencials, inclosos tractaments mèdics vitals, afectant desenes de milers de persones refugiades. També ens han explicat que han hagut de tancar altres espais en diferents ciutats d’Egipte, quedant operativa només la seu del Caire.
Els controls de seguretat a les zones on resideixen persones refugiades generen una sensació d’inseguretat que limita la seva mobilitat. Davant d’aquest context, les activitats i els serveis es concentren a la seu principal d’ACNUR, considerada l’espai més segur i estable. Tots els espectacles els hem realitzat en aquesta seu per evitar desplaçaments innecessaris i reduir l’estrès de la població refugiada. Només un dia, quan l’espai d’ACNUR estava tancat, vam actuar en una escola d’un barri on viuen persones refugiades del Iemen.
Les persones beneficiàries han estat refugiades del Sudan, Sudan del Sud, Somàlia, Síria i el Iemen, majoritàriament del Sudan. Sobretot actuàvem per a la infància i els joves, tot i que sovint també hi participaven les seves famílies.
Quan arribàvem, els vèiem molt cansats. Molts havien passat la nit esperant per ser atesos. Es podia percebre la tristesa i la desesperació. Tot i això, quan començàvem l’espectacle, les cares canviaven. Reien com si, per un instant, el món s’aturés i no existís res més que el joc i la complicitat. Durant una estona, semblava possible oblidar el patiment viscut. Els pares i les mares també participaven, feliços de veure els seus fills relaxats i implicats. En aquells moments, l’ambient s’omplia d’alegria.
Els espectacles van tenir un efecte estimulant i reparador en el públic. L’humor, l’alegria i la interacció van ajudar a reduir l’estrès i a crear un espai segur on infants i famílies podien relaxar-se i gaudir del moment
Segons ens comentaven els treballadors i treballadores d’ACNUR, els principals impactes observats van ser una millora de l’estat d’ànim, un augment de la interacció social i un fort sentiment de connexió entre els membres de la comunitat. La nostra intenció era precisament aquesta: crear un ambient de suport i alegria on infants i famílies es poguessin sentir segurs.
La col·laboració amb l’equip d’ACNUR va ser molt fluida i l’impacte positiu en la comunitat, evident. Des de Pallassos Sense Fronteres volem continuar oferint activitats similars en un futur proper, ja que la infància sudanesa és una de les nostres prioritats. Volem continuar proporcionant suport psicosocial i aportant espais d’alegria a les famílies.
Tant els infants com les seves famílies, així com l’equip d’ACNUR i nosaltres mateixos, vam formar un equip que es va convertir en una onada d’aire fresc enmig d’una realitat difícil, un respir compartit en una ciutat que viu amb el pes constant de la incertesa.
Anna Montserrat “Xicana” i Marcelo González
Autoria UNHCR / Adeeba Amiry
