20/07
Aquest matí hem conegut a dos companys d’ACNUR, Winnie i Martin, que ens han portat a un centre de refugiats del Congo a Viana, Luanda. Allà ens esperaven 200 nens ben asseguts i amb els ulls plens de curiositat. Havien decorat l’espai amb globus de colors per un dia de festa. L’espai, en ser tan reduït, feia notar molt la presència, i hem vist com els seus ulls, a mesura que anava avançant l’espectacle, se’ls hi anaven obrint més, brillant de felicitat. Quan s’acaba l’espectacle coincideix amb el moment de distribució d’ampolles d’aigua i ens adonem de la necessitat que tenen en barallar-se per una ampolla d’aigua, deixant la innocència de costat.
A la tarda vam anar a un segon centre de refugiats, al barri popular de Luanda. Allà, més ordenadament i ben asseguts, ens esperen pares, mares i infants. A poc a poc, van anar gaudint de l’espectacle i, a través del riure, van anar alliberant tensions, fent que totes les persones de públic acabessin amb nosaltres ballant una conga.
21/07
Avui, a les 3:30 h, ens vam llevar per agafar un avió cap a Dundo, terra tradicionalment coneguda pels diamants i actualment convertida en zona d’acollida dels refugiats del Congo.
Després de deixar les maletes a l’hotel, ens vam dirigir a l’hospital Chitato. Vam comprovar que l’hospital té unes condicions d’higiene pèssimes i, a més, sense aigua.
El que més ens va impactar del lloc va ser l’estat anímic dels nens. Les seves mirades eren molt tristes.
Després de fer l’actuació vam sentir que havíem millorat una mica l’ambient i es notava el pas dels pallassos.
A la tarda vam anar a un hospital construït fa poc, però amb un personal molt reduït i manca de medicaments, cosa que fa que l’atenció sigui molt difícil.
Ens vam vestir de pallassos amb les nostres millors gales i vam sortir els quatre junts, com si fóssim una comparsa de carrer, per anar habitació per habitació cridant els pacients i tots els seus acompanyants per convidar-los a venir amb nosaltres a veure l’espectacle que havíem preparat amb tant d’afecte.
Després de fer un petit recorregut per les habitacions per convidar la gent a l’espectacle, ens vam col·locar en una sala amb els pares i els malalts i vam fer la representació.
22/07
Després d’1h30 de trajecte en cotxe, vam arribar al camp de refugiats de Lovua, on viuen 13.000 persones en tendes de campanya amb racionament d’aigua i menjar.
Vam haver d’esperar per fer l’espectacle perquè la gent acabés les seves pregàries en algunes de les 142 esglésies que hi ha al camp.
Vam poder observar que alguns nens es van pujar als arbres per veure’ns actuar.
Al final de l’actuació, ens vam unir a un grup de teatre del camp per compartir l’escenari amb ells fent algunes improvisacions i balls.
Encarem ja la recta final de l’expedició!
Escrit per Núria, Marta, Éric i Héctor durant la seva expedició a Angola el 2018.
