Antonia Gonzalez, Gastón Sanchez, Luara Mateu i Tortell Poltrona, l’autor d’aquest dietari, han estat durant dues setmanes a Ucraïna. L’objectiu era continuar amb el projecte iniciat a finals del 2025: portar el riure i moments de joc a la infància atrapada enmig de la guerra. Entre nevades, carreteres de gel i centres devastats per la violència viscuda, l’equip ha demostrat que l’art i la complicitat poden transformar l’angoixa en instants de felicitat.
Aquest és un recorregut resumit del seu viatge.
L’arribada, 23 de febrer del 2026
Casualment, avui fa exactament 33 anys que vaig sortir de casa para anar amb la Montserrat i el meu fill Blai cap a Sabudrija, a Iugoslavia, i començar aquesta aventura que és Pallasos Sense Fronteres. En aquell viatge, em va impresionar la determinació de la gent: per ells, la dignitat era més important que la vida. Ara, veig ucraïnesos per totes parts que, tot i les dificultats i més de 150.000 morts, intentant viure una vida el més “normal” possible. Ens expliquen que a la ciutat de Krakoff hi ha 12.000 infants amagats sota l’amenaça de drons i misíls; nosaltres els visitarem.
Lviv, 25 de febrer
Sortim amb una Mercedes Bito llogada per l’equip tècnic, amb un conductor que només parla ucraïnès. Fora neva i el trànsit és lent. El dia següent de 25 hores de viatge, farem la primera funció: només baixar de la furgoneta, la cap del centre, una donar pèl-roja, m’abraça emocionada. Comencem amb puntualitat eslava i la funció flueix: la Luara amb un conillet, en Gastón amb una pilota, i l’Antonia i jo interactuant amb el públic. Ho rematem amb fotos espectaculars, els infants ens les demanen. La segona funció amb adolescents és igual d’intensa; el parasimpàtic es dispara i l’equip funciona com un engranatge perfecte. Mai oblidaré les cares de felicitat dels infants i les seves famílies.
Zytomir, 26 de febrer
Avui fa 33 anys que aquesta aventura va començar, des de la primera actuació als camps de refugiats de Veli Jôze. Felicitem-nos! Aquí continuem, ara a Ucraïna, les expedicions no es detenen.
Els ucraïnesos diuen que és el pitjor hivern en 25 anys: parcs amb 30-40 cm de neu i voreres amb muntanyes de gel brut. La primera actuació és amb uns 80 infants, en una sala de 25×25 m. Els nens i nenes, adolescentes i mestres ens tracten com artistes de rock’n’roll. Al final, sortim corrents perquè la funció s’ha adelantat per precaució amb els subministraments. La directora de Rokada, l’ONG amb la que treballem com a contrapart local, ens reben amb amor i agraïment constant: “No sabem com agraïr que vingueu a fer això a un païs en guerra, no sabeu el bé que feu”.
Vchoraishinsky, 28 de febrer
Camps blancs interminables i una sala de 300 persones a només 5 °C. Encenen una enorme estufa de llenya per nosaltres. En acabar, la Petita Lu explica en ucraïnès: “Som un grup de comediants que hem vingut desde Barcelona per passar una bona estona amb vosaltres”. L’alcalde agraeix la nostra visita i destaca la importància de mantenir la vida viva, tot i la guerra.
Un poble petit ens rep amb flors i el calor humana de l’equip de l’ONG Rokada, la contrapart amb la que treballem a Ucraïna. Ens afanyem per transformar el fred i fer el que sabem fer: ser pallassos que canvien la por per riures i complicitat. En aquesta actuació també està l’alcalde de Vchoraishinsky, que ens explica com, inclús en temps de guerra, moments com aquests espectacles demostren que la vida continua.
Chervonograd, Radekhiv i Lviv, 2 i 3 de març
Actuem i la infància respon amb curiositat i energia. Alguns fan torsions com si dirigissin la orquesta, altres riuen amb el nostre teatre de proximitat. A Lutz, més de 350 persones ens esperen en un gran teatre; l’espectacle funciona com un pont entre realitat i fantasia, on infants i adults poden ser feliços encara que només sigui per una hora.
Lviv i voltants, 6 i 7 de març
Fem funcions amb grups petits, de menys de 30 infants, i altres amb uns 350. Cada actuació revela les diferències d’energia entre infants i adolescents. Pensant en quants tenen el pare a casa, o quants s’acostaran al llit amb el dubte de si demà encara serà viu… Quan hi penso, la nostra feina cobra un sentit profund. Tot penja d’un fil, mentre el món es veu pendent de decisions absurdes i violentes. Però aquí, amb els infants, cada gest de complicitat ens sembla que és un acte de resistència.
De tornada, 8 de març
Després de 18 funcions i centenars de quilòmetres per carreteres gelades, tornem a casa. L’equip ha demostrat una professionalitat i generositat increïbles. No sé quan acabarà la guerra, però sé una cosa: els ucraïnesos que conec valoren més la dignitat que la vida. Les rialles, abraçades i gestos de complicitat que hem compartit seran sempre un record que la humanitat i la solidaritat sempre troben la manera de brillar, fins i tot enmig de la guerra.
A través de l’art i l’humor, a Pallassos Sense Fronteres recordem que la guerra pot intentar apagar vides quotidianes, però la humanitat i la dignitat sempre troben la manera de brillar
Tortell Poltrona
