el riure és un arma de construcció massiva

L'ONG de les arts escèniques

Som una organització sense ànim de lucre que es dedica a portar alegria i suport emocional a qui més ho necessita en moments de crisi. Des de 1993, artistes i professionals de les arts escèniques ens hem unit amb un propòsit: portar somriures i esperança a les persones més vulnerables.

Acompanyem comunitats afectades per conflictes armats i desastres naturals, oferint espectacles que alleugen el trauma i enforteixen la resiliència. Actuem en camps de refugiats i zones d’emergència perquè creiem en el poder transformador del riure: un arma de construcció massiva que uneix, cura i restaura la dignitat.

El riure com a eina

El poder transformador del riure

El riure i la diversió són essencials per a la resiliència emocional i la salut mental. A través d’ells, portem esperança als nens i nenes de tot el món, ajudant-los a superar el trauma i trobar esperança en situacions difícils.

El riure i la resiliència

El riure crea connexions i enforteix la capacitat d’enfrontar-se a l'adversitat.

Diversió sanadora

"Fer el pallasso" transcendeix l'entreteniment, generant connexió, benestar i esperança.

Des de 1993

Més de 30 anys compartint riures

Pallassos Sense Fronteres va néixer el 1993 amb un clar propòsit: portar l’alegria a qui més ho necessita. Enmig de guerres, crisis i desastres naturals, hem descobert que el riure és un refugi, un llenguatge universal que uneix, cura i restaura l’esperança. Des de llavors, hem viatjat pel món per recordar a cada infant que, passi el que passi, el seu dret a riure mai desapareixerà.

COM VA COMENÇAR TOT?

Durant el Nadal del 1992, Tortell Poltrona va rebre una trucada d’uns nens i nenes de l’Escola Projecte de Barcelona on proposaven portar el seu espectacle a la guerra Iugoslava pels nens i nenes d’un camp de refugiats amb els quals es comunicaven mitjançant una pionera xarxa telemàtica.

Proposaven celebrar una jornada per la Pau simultània a les escoles connectades a la xarxa i volien enviar alegria a la guerra dels Balcans. Els nens i nenes havien recaptat diners per a les despeses del viatge.

El primer viatge a Iugoslàvia

El 26 de febrer de 1993, Tortell Poltrona, juntament amb la seva companya Montserrat Trias i el seu fill, Blai Mateu, van realitzar el primer espectacle en el camp de refugiats de Veli Joze en Savudrija, actual Croàcia.  En aquesta funció les diferents famílies enfrontades per la guerra van riure juntes, convertint el riure en un cant a la pau i a la resiliència; evidenciant la utilitat de les arts del circ com a arma de construcció massiva i transformació social.

Fundació de Pallassos Sense Fronteres

Es va decidir realitzar un segon viatge dos mesos després amb un grup de malabaristes (Boni i Caroli). En aquest viatge es van establir les bases per a la creació d’una organització que ajudés els artistes a repetir aquestes experiències; fent espectacles per a les persones que sofreixen situacions de crisis, especialment per a la infància, de manera gratuïta, com els nens de l’escola Projecte havien demanat inicialment.

Expansió internacional

El 1994 hi va haver 19 expedicions. En els anys següents, respectant les mateixes normes ètiques amb què es va fundar l’organització espanyola, es van crear a Bèlgica, Canadà, França, Alemanya, Irlanda, Sud-àfrica, Suècia i els EUA. noves organitzacions. Actualment ja són 15 els països membres.

La secció espanyola desenvolupa la seva actuació tant a nivell nacional a favor de la infància més desafavorida a Espanya, com a nivell internacional per a la infància refugiada i desplaçada afectada per conflictes armats i desastres naturals i ha realitzat més de 500 expedicions que han beneficiat milions de nens i nenes a tot el món.

Cultura de Pau

El riure és un llenguatge universal

Som pacifistes i creiem en el poder del respecte, la tolerància i el diàleg per construir un futur millor. En els camps de refugiats, on hi conviuen persones de diferents orígens i religions, utilitzem l’humor per unir i enfortir la comunitat. Més enllà de fronteres i creences, fomentem una cultura de pau, recordant que el riure és un llenguatge universal que connecta tots els éssers humans.

"Ens han portat de tot: llibres, joguines, ordinadors... Però mai ningú ens havia portat vida."

Director d’una escola de Sri Lanka
que va sobreviure al tsunami en 2006